Mohinder and me

Mohinder és en realitat el seu nom de guerra, perquè si ens fixéssim en la seva partida de naixement no diria Mohinder: diria Gosig Golden. Sigui perquè Gosig Golden ens semblava massa fred (tots els altres gossets d'aquell calaix de l'Ikea es deien igual) o perquè en aquella època no passàvem un dia sense veure un nou capítol de Heroes, ràpidament ens vam posar d'acord en el nom de la nostra primera mascota.

Mohinder. Nom d'origen indi (si el que diu la tele és cert) amb un regust entre desconcertant i simpàtic que el feia irresistible a les nostres oïdes. Al principi Mohinder es va adaptar a la nostra nova mini-llar del carrer Martí com un moble més. No obstant, això devia ser perquè esperava el moment de revelar la seva autèntica personalitat fins convertir-se en l'estrella de reunions d'amics i barbacoes i en el brillant secundari de quasi totes les nostres vetllades.

S'ha de dir que Mohinder té una personalitat pròpia que es manifesta independentment de la persona que triï com a vehicle. En aquests mesos amb nosaltres ha après a parlar, a fer abraçades, a amenaçar de mort els seus enemics i, un dels seus millors gags, a ensumar els seus propis peus (amb resultats devastadors).

No serà l'últim post de Mohinder (adora el protagonisme més que qualsevol altra cosa). Només una qüestió: algú més que hagi comprat un Gosig Golden em pot dir si aquest és el comportament normal que podem esperar de la seva espècie?